000			02068nam a22003374i 4500
001			.b68669112
003			BAB
005			20191030110551.0
008			170320e201703 spc f 000 0 cat|c
017			_aDL B 3155-2017 _bBiblioteca de Catalunya
020			_a9788497665896
029			_a994686320
040			_aES-ViU _bcat _erda _cES-ViU
080			_a329.15(460.23)"19"
100	1		_aPuigsech Farràs, Josep, _eautor _997522
245	1	3	_aLa Revolució russa i Catalunya / _cJosep Puigsech Farràs
250			_aPrimera edició
264		1	_aVic : _bEumo Editorial, _cmarç de 2017
300			_a256 pàgines ; _c21 cm
336			_atext _btxt _2rdacontent
337			_asense mediació _bn _2rdamedia
338			_avolum _bnc _2rdacarrier
490	1		_aReferències ; _v59
504			_aReferències bibliogràfiques
520			_aLa Revolució Russa de l'octubre de 1917 va tenir un impacte immediat a Catalunya. La societat catalana, des de la dreta fins a l'esquerra, des de la burgesia fins a l'obrerisme, s'hi va posicionar. La gran majoria hi era contrària, però hi va haver qui s'hi va identificar i, com a resultat, va néixer una nova ideologia a Catalunya, el comunisme. La Revolució també va tenir efecte sobre la conflictivitat social, en forma de vagues obreres. I no només això: va intensificar el debat sobre la qüestió nacional. Així, els anys vint i trenta del segle passat molts catalans van voler conèixer la Rússia soviètica i, posteriorment, l'URSS. Hi van viatjar polítics, intel·lectuals... Andreu Nin, Josep Pla, Eugeni Xammar, fins i tot separatistes com Francesc Macià. Començava així una relació que aniria in crescendo fins que s'estroncà definitivament amb el final de la Guerra Civil i la derrota del govern de la República.
650		7	_aComunisme _zCatalunya _2lemac _971365
651		7	_9183136 _aUnió Soviètica _xHistòria _y1917-1921, Revolució
830		0	_aReferències (Eumo) ; _v59 _997411
907			_a.b68669112 _b29-06-17 _c20-03-17 _d20-03-17 _em _fa _g- _hcat _ispc _j0 _k0
940			_aUVIC-UCC
942			_2udc _cLIB _03
999			_c108829 _d108829