Vista normal Vista MARC Vista ISBD

Ramon Llull personatge, autoritat i il·luminat Lola Badia

Por: Badia, Lola, 1951-.
Colaborador(es): Punsoda, Anna | Ateneu Barcelonès Secció de Filosofia | Cicle Conversions 2015 Barcelona.
Tipo de material: materialTypeLabelMaterial visualEditor: 2015Descripción: 1 fitxer de vídeo (79 min) digital, so, en color, fitxer MPEG.Tipo de contenido: imatge en moviment bidimensional Tipo de medio: video Tipo de portador: altreTítulos uniformes: L'Arxiu de la Paraula (BAB) Tema(s): Llull, Ramon 1232 o 1233-1315 o 6 | Llull, Ramon 1232 o 1233-1315 o 6 -- Crítica i interpretacióRecursos en línea: Accés a l'enregistrament
Créditos de producción: Organitza la Secció de Filosofia de l'Ateneu Barcelonès | Pertany al Cicle Conversions
Presentació: Anna PunsodaResumen: Ramon Llull, després de la conversió, va renegar de la seva figura mundana de cantor de l'amor carnal. La vergonya i la humilitat van fer que ocultés la pròpia identitat en els seus primers escrits. El pas de les Arts de la primera fase a les de la segona va representar una alteració profunda en els procediments lul·lians d'oferir al món la pròpia imatge. Calia explicitar en què consistia la seva "autoria", ja que la gosadia i l'ambició de l'Art com a sistema de pensament podien ser enteses com un acte il·lícit de presumpció intel·lectual. Llull mai no va deixar d'"atribuir" a Déu la seva Art. Segons que ens diu, en efecte, aquesta li va ser donada graciosament el 1274, quan s'havia retirat a fer vida contemplativa dalt de la muntanya de Randa: la il·luminació és l'experiència fonamental del personatge
    valoración media: 0.0 (0 votos)
No hay ítems correspondientes a este registro

Organitza la Secció de Filosofia de l'Ateneu Barcelonès

Pertany al Cicle Conversions

Presentació: Anna Punsoda

Enregistrament: Barcelona : Sala d'Actes Oriol Bohigas de l'Ateneu Barcelonès, 20 de maig de 2015

Ramon Llull, després de la conversió, va renegar de la seva figura mundana de cantor de l'amor carnal. La vergonya i la humilitat van fer que ocultés la pròpia identitat en els seus primers escrits. El pas de les Arts de la primera fase a les de la segona va representar una alteració profunda en els procediments lul·lians d'oferir al món la pròpia imatge. Calia explicitar en què consistia la seva "autoria", ja que la gosadia i l'ambició de l'Art com a sistema de pensament podien ser enteses com un acte il·lícit de presumpció intel·lectual. Llull mai no va deixar d'"atribuir" a Déu la seva Art. Segons que ens diu, en efecte, aquesta li va ser donada graciosament el 1274, quan s'havia retirat a fer vida contemplativa dalt de la muntanya de Randa: la il·luminació és l'experiència fonamental del personatge

Drets cedits a l'AB

Conferència en català