Ramon Llull personatge, autoritat i il·luminat Lola Badia
Por: Badia, Lola.
Colaborador(es): Punsoda, Anna | Ateneu Barcelonès Secció de Filosofia | Cicle Conversions 2015 Barcelona.
Tipo de material: Material visualEditor: 2015Descripción: 1 fitxer de vídeo (79 min) digital, so, en color, fitxer MPEG.Tipo de contenido: imatge en moviment bidimensional Tipo de medio: video Tipo de portador: altreTítulos uniformes: L'Arxiu de la Paraula (BAB) Tema(s): Llull, Ramon 1232 o 1233-1315 o 6 | Llull, Ramon 1232 o 1233-1315 o 6 -- Crítica i interpretacióRecursos en línea: Accés a l'enregistramentOrganitza la Secció de Filosofia de l'Ateneu Barcelonès
Pertany al Cicle Conversions
Presentació: Anna Punsoda
Enregistrament: Barcelona : Sala d'Actes Oriol Bohigas de l'Ateneu Barcelonès, 20 de maig de 2015
Ramon Llull, després de la conversió, va renegar de la seva figura mundana de cantor de l'amor carnal. La vergonya i la humilitat van fer que ocultés la pròpia identitat en els seus primers escrits. El pas de les Arts de la primera fase a les de la segona va representar una alteració profunda en els procediments lul·lians d'oferir al món la pròpia imatge. Calia explicitar en què consistia la seva "autoria", ja que la gosadia i l'ambició de l'Art com a sistema de pensament podien ser enteses com un acte il·lícit de presumpció intel·lectual. Llull mai no va deixar d'"atribuir" a Déu la seva Art. Segons que ens diu, en efecte, aquesta li va ser donada graciosament el 1274, quan s'havia retirat a fer vida contemplativa dalt de la muntanya de Randa: la il·luminació és l'experiència fonamental del personatge
Drets cedits a l'AB
Conferència en català